Les primeres noticies les va escriure la Laura.. alguns ja les haureu rebut, però per si de cas les tornem a copiar..
Com esteu? Jo molt bé, passant una mica de
calor (i això que dicen que ara fa fred!). Hem estat 2 dies en un alberg i ara
estem a casa la Caterina
i el Harvis (ella ambientòloga catalana i ell nica) amb el seu fill el Rami de
4 anys que és divertidíssim! Així que tranquis que tenim un sostre, 3 llits i
una dutxa (amb aigua freda eh). Per ara estem buscant casa. Tenim algunes
opcions però sembla que el més complicat és trobar cases amb mobles, nevera i
fogons. Us anirem informant! De moment només tenim internet quan anem a una cafeteria amb wifi.
Pel que fa al projecte, ja hem estat amb les
noies de Vínculos (l’associació amb la que treballarem) i aquest matí hem anat
a veure una de les escoles d’infantil (el nostre parvulari), ens han acollit
molt bé i els nens i nenes són maquíssims! Demà anem a veure l’altre escola,
una comunitària ajudada per SOS Aldeas Infantiles. Escola comunitària vol dir
que sorgeix de la necessitat d’un barri i que algú sense tenir formació
especialitzada (normalment dona) s’hi posa a fer de mestra, en aquesta
concretament només hi ha una profe i 32 infants i cobra uns 20€ al mes!!
Coses
curioses que hem vist a Estelí: no hi ha
gaires turistes, per no dir cap, però no ens atosiguen gaire; condueixen
com
bojos, les bicicletes també, Estelí és una ciutat força planera i s’hi
pot anar
en bici molt bé; aquí som “cheles” perquè som blanques (vol dir leche al
revés!); ja hem canviat córdobas (moneda nica) a un coyote, que són els
homes
que canvien dòlars asseguts en una cadira de plàstic a les cantonades; a
les
escoles públiques van amb uniforme (així tothom és igual!); tothom agafa
taxis
i el més habitual és compartir-los, es paguen 10 còrdobas (uns 30
cèntims
d’euro) i es paga per viatger no per trajecte! A totes les botigues hi
ha uns "bafles" enormes amb reguetón a tot drap tot el dia, molt
divertit! Ah, i els maniquís femenins tenen el cul sortit. I Mami, hi ha
una farmàcia a cada cantonada, però no mola tant com la sabri-pau!!
Estem menjant molt! Perquè tot és boníssim!
Les patates fregides són de banano! Ja hem provat el cafè aigualit, el pollo
empanizado (arrebossat), frigoles, burritos, tacos i tortilla frita (semblant als
doritos). Aquí dinen a les 12, sopen a les 7 i es lleven a les 5 o les 6 del
matí!! Nosaltres amb el jet-lag també ens llevem dora, la Maria i l’Eva més que jo i
m’obliguen a llevar-me! Brrr....
Tot i les precaucions exagerades de la Maria: rentar tomàquets amb
aigua i lejía, i després un altre cop amb aigua embotellada, renyar-me perquè
em rento les dents amb aigua de l’aixeta, renyar a l’Eva per menjar una fulleta
de menta del jardí, val a dir que no calen perquè l’aigua d’Estelí és bona i
estem totes perfectament bé de la panxa.
Sapigueu que la meva sang no agrada als
mosquits nicas, les dues úniques picades rebudes han sigut a les cames de
l’Eva! Però tranquiles que està tot controlat, la nostra colònia és el Relec!!
Ah,
Estelí és una ciutat molt sandinista i diumenge l'alcalde va guanyar de
nou i TOTS els regidors són del seu partit també (voten separat
l'alcalde i els regidors) i ahir a la nit (i n'hi va haver durant tot el
dia) vem veure una desfilada de cotxes pitant, amb música i banderes
del FSLN celebrant "la victoria", molt curiós."
